dilluns, 1 d’octubre del 2007
Néixer o créixer
Quan ens passa alguna cosa que ens permet reflexionar sobre nosaltres mateixos i sobre l'entorn en el que ha succeït podríem parlar de que hem tornat a néixer. Però tornar a néixer significaria haver abandonat tot el que fins ara has viscut, tot el que realment has valorat i que t'ha anat enriquint, tornar a néixer és abdicar a tot el que ens ha ensenyat la llum, és renunciar a seguir endavant tenint en compte la nostra història. Prefereixo pensar que les persones creixem amb l'esdevenir de les coses i que aprenen sàviament de tot allò que ens passa i obrem amb més saviesa que l'anterior cop per tal de sentir-nos bé. Créixer és per a l'ésser humà un acte de reflexió, d'autoexigència, d'autovaloració, d'autoestima. Per tant, amics meus, creixeu sempre que la vida us proposi reptes perquè dels reptes s'aprèn a caminar per la llum.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Estic d'acord amb tu.. crèixer, evolucionar, aprendre de les nostres experiències vitals.. i, sobretot, prendre'ns les crisis amb una connotació positiva, com una oportunitat per crèixer, per obrir altres portes fins aleshores desconegudes o ignorades, no com quelcom negatiu.. perquè es tanquen portes i s'obren d'altres, les quals ens conduiran al nostre destí, a la nostra llum...
Crec que si les coses es fan amb afany de superació, d'evolució, de canvi, mai no hem de tenir por perquè les pors només enradereixen el creixement.
Publica un comentari a l'entrada