Sentiments contradictoris
Amor i culpa
Ets en mi
en els meus patiments
en els meus dubtes
Ets present
impasible
al temps
sempre al costat
amor incondicional.
Busques entendre
el teu voltant
i estimes
sense preguntar.
No esperes,
no ho fas.
No demanes, no cal.
Amor i culpa
esdevenen
en mi.
Mare!
Has fet l'ésser que sóc
amb virtuts
amb pors
de tots colors.
M'has fet viatjar
per un món
de somnis
d'il.lusió
I ara que ja no em llegeixes
et dic
Mare!
Ets l'amor diví
que no mereixo tenir!!
http://www.youtube.com/watch?v=85rPsIEHkyU
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
...una cançó de Miguel Bosé que parla de la seva mare em va emocionar especialment el dia que es va casar el meu germà Josep.. allà, al restaurant, mentre dinàvem, va començar a sonar... de sobte, un sentiment immens entre felicitat i nostàlgia em va envair de dalt abaix, les llàgrimes cobraven vida pròpia mentre contemplava a la meva mare i observava al meu germà emocionat mirant-se-la també... va ser molt intens.. vaig entendre que sense aquella persona que ens va portar al món no estaríem en aquells instants de felicitat allà, junts, estimant-nos...
Perdria el temps si em dediqués a explicar que és per mi una mare, la meva mama.. és tan gran el que sento que no cal etiquetar-ho, tan sols viure-ho, sentir-ho, disfrutar-ho, gaudir-ho.. està clar que és una figura referent que ens condiciona la nostra infància i vida adulta, tant de forma positiva com negativa, però... tenim dret a jutjar les seves accions? tenim dret a culpar-la pel que som? crec que no! al cap i a la fi, som responsables de nosaltres mateixos i, com a tals, hem d'aprendre a comprendre, acceptar i perdonar com tantes vegades ella ho va fer amb nosaltres, incondicionalment...
ella ho va fer com va poder, com va saber i això és MOLT!! és TOT!! i per aquest motiu, i perquè m'ha donat la vida, i perquè m'estima, i perquè..... T'ESTIMO MAMA!!!...gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada