La societat de la inmediatesa i el lucre

Estem en una societat on tot va molt depressa. Sobre tot pel que fa a la informació que ens arriba a una velocitat desorbitada. Tant és això, que ens arribem a plantejar les coses de la mateixa manera. La manera de quedar els amics pel mòbil, la recerca d'informació a internet o poder estar parlant amb una persona de l'altra punta del món per videoconferència d'entre altres fan d'aquest segle un període marcat per la velocitat. Fins aquí tot és perfecte, estem localitzats en tot moment, podem gaudir de qualsevol informació en qualsevol moment etc...
A més de tot això hem d'afegir que la nostra societat ha crescut en gustos. Ja no es conforma amb tenir un cotxet o viure en una casa modesta o fer un viatge a la costa un setmaneta a l'estiu com feien els nostres pares. La societat d'avuí en dia vivim pel moment, sense plans o pocs, lliures de tots els lligams que ens puguin incomodar i gaudint de tot el ventall de possibilitats que se'ns ofereixen i que abans eren "per rics". Una societat del lucre. Ara bé, com es tradueix tot això en un àmbit familiar on hi conviuen pare-mare-fill? La resposta la tenim en els gabinets psicològics on cada cop són més els nens que presenten transtorns d'atenció degut als múltiples factors que es donen en la nova societat. Famílies desestructurades, excès d'informació, rapidesa provocant insatisfacció constant. A on ens pòrtarà aquest CARPE DIEM? Sabem, gestionar tot aquest poder o potser la tecnologia és massa avançada per a nosaltres i no sabem com gestionar-la? Prefereixo pensar que estem en un procés d'adaptació a totes aquestes tecnologies i que poc a poc anirem sabent fer un bon ús així com va succeïr amb l'automòbil?? Bon ús?? Uff, millor que calli! En tot cas, cadascú hauríem de mirar a dins nostre i plantejar-nos de debó què és el que realment necessitem i que és allò que només decora les nostres vides i així fer-ho entendre a les nostres societats pròximes per tal que la terra sigui un lloc adequat per conviure i que viure no es converteixi en una carrera ni en un martiri pel fet d'haver nascut en un lloc o un altre. Fem a les persones, persones de bé. PER UNA SOCIETAT MILLOR