La Sentència

Una setència és allò que ens deixen el contes educatius en acabar "una moraleja" per entendre'ns. Amb els contes comencem a aprendre què està bé o que no ho està, què ens pot passar en determinades ocasions, com hauríem d'actuar etc... i tu t'adorms pensant en aquelles situacions i sentint-te una mica protagonista d'aquells fets i somies ser el protagonista d'un conte que acabi bé. És la màgia de ser un nen, és l'esperit nu davant els estímuls perversos d'una societat que procura inculcar i dominar les conductes esteriotipades. Tot i això el nen va més enllà i fuig d'aquest compromís perquè la seva naturalesa no està encara corrompuda. Passen els anys i la duresa del dia a dia fa esvair aquelles sensacions tan pures en moltes de les persones que no recorden gairebé ni com eren de petits. Celebro dir que jo mantinc aquell esperit diem "innocent" que fa creure en les coses tot apreciant la seva bellesa i procurant que la sentència no sentencïi massa els meus pensaments, les meves creences, el meu esperit intrèpid, somiador i viu. Que la vida no ens faci deixar de ser allò tan pur que vem tenir quan creiem de debó. Deixem crèixer el nen que hi ha dins perquè: "EL NEN ÉS EL PARE DE L' HOME" i fins que no entenguem això no serem purs.
Un petó ben fort a tothom!