Sense Por

M'he aixecat del llit no gaire tard. El raig de llum entrava per la finestra. Encara hi havia elements que em recordaven a tu. No agafes una peça de roba de la mateixa manera quan saps la seva història recent. Ara ho contemplo i penso que no és tant com així ho projectem. Ja no estic angoixat, sí anyorat, ja no penso en l'altre sino en mí, ja no condiciono res del que sento, ja no busco respostes, ja no em faig preguntes, ja no admiro l'altre més que a mi, ja no comparo, em valoro, ja no pregunto què serà, ja no visc amb ideals sino amb idees, ja no tinc por a fer noves coses, ja no em fa por ser REI encara que sense REINA, ja no tinc por de caminar sol perquè si caic m'aixecaré. La por només m'ha dut a la desesperació i la inseguretat. Prou a les pors que marginen la teva CAPACITAT. No cal que et digui ningú lo increible que ets perquè simplement ho saps i per això ja no tinc por.
P.D. Aquest moment que he compartit no vol cap contesta. No demana cap lliçó. No suplica reconeixement. Tot això es queda enrera quan tu ets el que comptes.

Por

Quina por que em feia la foscor
sentirme sol
tenia 7 anys
i no podia dormir
no volia que llum s'adormís
mantenia la bombeta encesa
com una esperança per l'endemà
queia esgotat per les meves pors
les pors que sempre ens han seguit
al llarg del nostre camí
oh sí
les pors elles són
les que m'han posseït
fins que he dit prou
ja no encenc el llum al llit
ara soc feliç
la foscor ja no em fa por
perquè he après a veure en ella
el meu camí
les pors s'han esvaït
ara ho puc dir
que lliure et pots sentir
quan la por no és amb tu.
Riu,plora, deixa,enamora't,salta,balla,corre,viatja...., emocionat de totes les maneres que sàpigues i sobretot fes-ho SENSE POR.
US ESTIMO