Diun que quan oblides alguna cosa és perque en realitat ja no la volies o molt a dins teu senties que ja no la necessitaves. D'alguna forma ens vindria a dir que res és perquè sí. Bé, doncs jo vaig perdre una cosa molt preciada, la meva essència i no és pas que ja no la volgués. Potser no la necessitava? Bé, el cas és que la vaig buscar i buscar pensant on podia haver oblidat aquell aspecte que configura la meva persona, la meva alegria i el meu equilibri. Un dia vaig aturar-me a pensar:
-He perdut la meva essència perquè ja no la volia?
I em vaig respondre:
-NO!
-He perdut la meva essència perquè creia que ja no la necessitava?
I em vaig respondre:
-NO!
I doncs...LLavors vaig començar a pensar que l'essència no estava perduda, simplement havia romangut tímida, silenciosa, dormida dins meu. Vaig decidir que la despertaria perquè sense ella no podia ser qui era. Ara puc dir que la meva essència és amb mi i res no te la pot prendre perquè no mora mai. Aquesta bonica història la recordaré sempre que cregui que he perdut alguna cosa perquè en realitat tot és en el nostre interior i ja mai res no és perd, només l'adormim.
Sentència:
Busca dins teu perquè allà està tot el que necessites per gaudir.
Faules d'en JOSEP
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada