Primer de tot, definim Reines. Aquelles persones que afronten la vida sense pors, o bé les superen en cas de tenir-les. Que no es refugien en l'altre perquè no ho necessiten. Que són complertament lliures i aquesta llibertat els permet triar amb convicció el que segur serà el seu Rei. Que no necessiten de la teva vanitat, simplement que se les tracti com a tals: "REINES"
Bé on són aquests éssers tant meravellosos? I encara aniria més lluny, com arriba algú a ser Rei o Reina? Crec que primer de tot creiem moltíssim en nosaltres mateixos, que no busquem en l'altre les nostres frustacions, pors, mancances etc...Que estimem la parella de forma natural, no contaminada. Una relació equilibrada. Us recomano, us convido a tots/es a ser Reis/Reines per arribar a tenir una relació sana i d'estima. Tothom té el seu Rei o Reina a dins, només cal buscar a dins teu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
"Quan perdem el contacte amb la psique instintiva, vivim en un estat proper a la destrucció, i les imatges i facultats pròpies del femení no es poden desenvolupar plenament. Quan una dona s'aparta de la seva font bàsica, queda esterilitzada, perd els seus instints i cicles vitals naturals, i aquests són subsumits per la cultura o per l'intel·lecte o l'ego, ja sigui el propi o el dels altres."
Clarissa Pinkola Estés,
"Mujeres que corren con los lobos"
Aquesta és la grandesa i alhora la perdició de l'ésser humà. Som capaços de tot fins i tot contradient els instints. La ment regna el nostre suport físic i el manipula a plaer. Tot i això, la ment també és dèbil i se sotmet a una interacció constant amb l'ambient. Hem de ser fidels al nopstre instint, sí, però no ens enganyem, això passa per tenir un "poder mental" positiu i una imatge d'un mateix plena. Si la nostra ment viu en pau, els nostres instints són lliberats.
Josep Gomis
Homes que correm radera d'alguna cosa?
Estic d'acord en part.. a veure, em parles de l'instint i de la ment, però on són les emocions?
Hi ha una metàfora que m'agrada molt per lo il·lustrativa que és, la "metàfora del carruatge":
Els cavalls enèrgics són les nostres EMOCIONS, el cotxer que els guia és la nostra MENT, el carruatge en el que viatgem és el nostre COS. Els tres són necessaris per igual. Però falta algú.. el viatger! ell dóna sentit al viatge, ell sap on anem i per què viatgem.. només l'hem d'ESCOLTAR...
És cert, només vaig fer referència als instints que era el que deia l'escrit. Es clar que hi ha tota una part d'emocions que alhora fluiran si el que porta el carruatge ho fa amb destresa.
El problema és que hi ha masses destins a triar.
...però segueixo pensant que, tot i haver molts destins a triar, si ens ESCOLTEM i deixem fluir sabrem quin voldrem.. una escolta des del més profund d'un mateix, des del COR...
Ara em diràs.. però no havia d'haver un equilibri ment-emocions-cos? és clar que sí! partim d'un carruatge en equilibri, i ens deixem guir pel COR del viatger, que interpreto és la part "instintiva" de què em parlaves.. aquella que en estat pur mai ens enganya...
Publica un comentari a l'entrada